MN Consultors

Han estat escollits els extraordinaris trams inferiors del riu Aragó i del seu afluent, l'Arga, com a ecosistemes i enclavaments amb els que iniciar el programa ‘Paisatges Fluvials Ibèrics’. Es tracta d'un programa que serà desenvolupat durant els propers anys i que tindrà per objectiu la identificació, l'estudi i la valorització dels trams que conformen els escenaris i ecosistemes fluvials més excelsos, singulars i amenaçats de la nostra geografia.

EL PROJECTE LIFE + TERRITORI VISÓ

Els trams inferiors dels rius Aragó i Arga acullen actualment un projecte europeu orientat a la restauració de l'ecosistema fluvial i a la creació d'hàbitats específics per al visó europeu (Mustela lutreola), el Projecte LIFE + Territori visó [NAT / ES / 000531], liderat pel Govern de Navarra i en el qual participen l'empresa pública GANASA, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Aquest escenari ha conformat una ocasió única per estudiar el funcionament i valors de l'ecosistema fluvial de aquests rius al seu pas pels relleus occidentals de “Las Bardenas Reales”.

MN Consultors ha participat en el projecte aportant assistència tècnica i científica en favor d'aquestes administracions. Gràcies a això ha estat possible obtenir un ampli coneixement de la seva hiodrogeolomorfología, el seu funcionament hidrològic-hidràulic i la seva ecologia. En aquests treballs ha participat també el Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, gràcies al conveni de col·laboració subscrit entre la Universitat i MN Consultors.

El desenvolupament de les línies de treball impulsades pel projecte LIFE Territori Visó han revelat els singulars factors que governen i caracteritzen aquest territori, posant a més de manifest la necessitat d'aprofundir en la seva comprensió i de difondre els seus valors ecològics, paisatgístics i culturals. Aquest fet ha mogut a MN a desenvolupar durant els darrers anys estudis complementaris dirigits a analitzar en major profunditat aspectes concrets encara no estudiats de l'ecologia d’ambdós rius, tasques que s'emmarquen dins del nostre compromís corporatiu i que han gaudit també del suport del Govern de Navarra i de GANASA^(*). Aquests estudis s'acompanyaran d'iniciatives de difusió científica dels resultats així com de l'elaboració de productes audiovisuals per difondre la riquesa paisatgística i ecològica del baix Aragó entre la societat.

El baix Aragó, un paisatge irrepetible

Efectivament, la geografia Navarra acull uns dels ecosistemes fluvials ibèrics més originals i extraordinaris, el sistema de subsidència càrstica del baix Arga i baix Aragó. Es tracta d'un ecosistema amb una gènesi capritxosa i amb un dinamisme i complexitat ecosistèmica tan irrepetible com amenaçada. L'acció d’ambdós rius ha convertit un dels únics subdeserts d'Europa en una de les riberes més riques i productives de la península ibèrica. Aquest fenomen de transformació geològica ha donat lloc al que sens dubte és un dels escenaris naturals més originals i colpidors de la Iberia fluvial.

L'origen de tan singulars processos cal buscar-lo en la recent -des del punt de vista geològic- entrada en contacte del riu Aragó amb els relleus paleògens subdesèrtics de les Bardenas, una massiva estructura litològica fàcilment soluble (conformada per dipòsits evaporítics de margues, argiles i guixos). El riu, al seu pas, va rentar i dissoldre transformant en extenses hortes fluvials aquests relleus (Imatge 10), estructures de per si originals (Imatge 3) com a causa de l'enfonsament i deformació a la qual estaven sotmeses (processos de subsidència sinsedimentària per carsticació). El resultat d'aquests processos ha donat lloc a expressions paisatgístiques inèdites en les que el riu és el principal agent constructor del paisatge (Figura 1). És així com va néixer un ecosistema fluvial extraordinari i un dels paisatges naturals i culturals més singulars, simbòlics i representatius de la geografia navarresa i ibèrica: la Ribera Navarra (Imatges 5, 10, 13 y 14).

Figura 1. Dilució dels relleus ‘bardeners’ i formació de la plana al·luvial de la Ribera Navarra per l'acció del riu Aragó.

Els aiguamolls continentals d'origen fluvial, hàbitats desconeguts a la vora de l'extinció

La desaparició dels relleus bardeners a mans del riu donà lloc a extenses planes al·luvials. Aquestes planes gairebé sense pendent feien que el riu, al seu pas per elles, perdés energia i diposités el material que transportava. Aquestes deposicions al·luvials, al costat dels lleus però accelerats canvis topogràfics a què es trovaba sotmès el territori -a causa de la subsidència-, feien que el riu modifiqués el seu traçat contínuament divagant amb extrema facilitat i donant lloc a braços abandonats (anomenats "madres viejas" a la vall de l'Ebre navarresa). Aquestes formacions estaven caracteritzades per un cicle natural que partia de la gènesi del nou braç per avulsió del riu, al que seguia el seu aïllament respecte la llera principal i la formació d'una zona humida. La seva posterior evolució sedimentària i vegetal conduïa lentament cap a la rebliment i desaparició de l'aiguamoll. Naixien i desapareixien així, incessantment, “madres viejas” d'imponents dimensions paisatgístiques, aiguamolls continentals que jalonaven en tota la seva longitud el domini hidrogeogràfic del baix Aragó. En definitiva, el riu posseïa un intens dinamisme morfodinàmic de tipus meandriforme que va donar lloc a un dels sistemes de llacunes perifluvials més importants de la Península Ibèrica (Figura 2).

Figura 2. Confluència dels rius Arga i Aragó, any 1944. Intensa acció morfodinàmica meandrificant amb formació i abandonament de braços fluvials que conformaven un complex sistema d'aiguamolls de perifluvials, avui dia desapareguts en la seva major part.

No és casual, per tant, que en ell s'hagi conservat la població de visó europeu (Mustela lutreola) més important del sud d'Europa. El corredor fluvial del riu Aragó al seu pas per les Bardenas Reales i els relleus veïns occidentals ha estat integrat a la xarxa europea d'espais naturals (Xarxa Natura 2000) com a Zona Especial de Conservació [ES2200035, Tramos bajos del Aragón y del Arga].

Estudi i divulgació d'un tresor desconegut

Els valors assenyalats no van ser obstacle perquè la inquietud per controlar aquesta dinamisme fluvial portés a la construcció de canalitzacions, estrenyiments i proteccions laterals, així com a l'impuls d'intensos dragatges en els últims decennis del segle XX. La generalització d'aquestes actuacions, unida a la regulació de la conca, ha conclòs en la simplificació i desnaturalització del riu Arga, i en un fort deteriorament ecològic d'una gran part del riu Aragó. Tots dos rius han patit un procés d'incisió, quedant encaixonats al territori i perdent la seva capacitat per modificar la seva morfologia i per generar i mantenir noves zones humides (hàbitat visó). Es configura així una situació crítica per a la conservació del visó europeu, a la qual es suma al fet que les zones humides preexistents (antics braços o “madres viejas”), avui desconnectades de l'eix principal, continuen el seu camí natural cap al seu rebliment i desaparició (Figura 3). La degradació de l'ecosistema situa a la vora de l’extinció un dels paisatges de major valor agronòmic i social, extraordinari tanmateix des del punt de vista biològic, i condueix a la desconnexió funcional i cultural entre el corredor fluvial i la vega (Figura 4).

Figura 3. Estudi diacrònic de l'evolució dels hàbitats a Soto Gil (Peralta, Navarra) després de l'aïllament del meandre respecte de l'eix principal del riu Arga dut a terme l'any 1979. Els resultats constaten la progressiva disminució de les làmines d'aigua per rebliment.

Malgrat això, el baix Aragó conserva encara avui mostres d'un dels més singulars i capritxosos paisatges fluvials, així com algunes de les últimes llacunes representatives d'un metasistema d'aiguamolls continentals d'origen fluvial igualment excepcional. No obstant això, les singularitats i valors d'aquest riu no han estat encara estudiades ni divulgades, i les llacunes perifluvials conformen encara avui, malgrat el seu estat d'amenaça, una tipologia de zones humides profundament desconeguda, inclús per part dels especialistes involucrats en l’ecologia i la conservació de zones humides.

D'altra banda, en el marc del LIFE + Territori Visó han estat assajades mesures experimentals orientades a restaurar l'ecosistema fluvial del baix Aragó. Alguns projectes pilot han permès avançar en el coneixement de la lluita contra la incisió a nivell territorial i la naturalització  [Llegir més]

Per tot això ha estat escollit aquest singular enclavament per iniciar el projecte Paisatges Fluvials Ibèrics. MN, en l'àmbit del seu compromís corporatiu, estudia i difon en l'actualitat el funcionament i valors ecològics, biològics, paisatgístics i culturals d'aquest ecosistema, un dels últims reductes on es mantenen poblacions de visó europeu i enclavament estratègic per a la seva supervivència.

Figura 4. Evolució de les làmines d'aigua a Soto Gil entre els anys 1982 i 2014. El patró observat de rebliment progressiu sembla respondre a un model lineal que prediria la desaparició definitiva de l'aiguamoll abans de l’any 2025.

^(*) Totes les imatges contingudes en aquest article tenen drets d'autor i la seva propietat correspon al Gobierno de Navarra  Gestión Ambiental de Navarra SA i MN Consultors en Ciències de la Conservació SL .

 

Citació recomanada

García-Pérez, G.; Manzano Serra, M.; Pascual Garsaball, R.; Cadiach Ricomà, O.; Jaso León, C.; Telletxea Galdurotz, G.; Campión Ventura, D.; Aguilar Anton, F.; Baron Moreno, J. (2014). El Sistema Fluvial Arga - Aragó. Primer projecte del programa per l'estudi i la divulgació dels paisatges fluvials ibèrics. Navarra, Espanya.

Obtingut de la pàgina web de MN Consultors [5 Gen. 2015].

URL: http://www.mnconsultors.com/informacion-corporativa/compromiso/el-sistema-fluvial-argaaragon-primer-projecte-del-programa-paisatges-fluvials-iberics/lang/ca

Han estat escollits els extraordinaris trams inferiors del riu Aragó i del seu afluent, l'Arga, com a ecosistemes i enclavaments amb els que iniciar el programa ‘Paisatges Fluvials Ibèrics’. Es tracta d'un programa que serà desenvolupat durant els propers anys i que tindrà per objectiu la identificació, l'estudi i la valorització dels trams que conf ...

MN participa en l'impuls de BIOSCICAT (Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat), una entitat científica que neix a Catalunya decidida a obrir els ulls a la societat davant la bellesa de la vida.

La seva fundació ha estat possible gràcies a la participació de nombroses persones vinculades al món científic i tècnic de la conservació biològica, i ha comptat amb el suport de MN Consultors, que d'ara endavant vehiculitzarà a través d'ella tots els esforços i recursos que destina a la conservació en el marc del seu compromís corporatiu.

La missió de la nova societat és la d'ajudar a afrontar la greu crisi biològica que pateix el planeta, i molt especialment els ecosistemes ibèrics, el més gran tresor de la biodiversitat europea. I la seva proposta és la d'emprar els arguments de les ciències de la vida i el poder seductor de la pròpia naturalesa per convèncer i transformar la nostra actitud davant aquest problema. Explorar, descobrir la biodiversitat, i acostar-la a aquella part de la nostra societat més aliena a ella; aquest és el repte

MN participa en l'impuls del seu naixement, i vehiculitzarà a través d'aquesta el seu compromís corporatiu amb la conservació de la biodiversitat 

·

La nova societat centrarà la seva activitat en la preservació dels ecosistemes ibèrics, però treballarà per la promoció de projectes d’àmbit internacional 

·

Planteja la construcció d'un pensament comú d'admiració i respecte per totes les formes de vida com un element definidor de la nostra societat

Construir un pensament comú de respecte a la vida

Totes les societats tenen la seva pròpia actitud davant la natura. Per aquest motiu BIOSCICAT neix del convenciment que és necessari construir un pensament social basat en el respecte a la vida, i que aquesta voluntat serà la que canviï el rumb de les nostres decisions individuals i col·lectives.

Per aconseguir-ho parteix de reconèixer el paper exercit tradicionalment per les administracions mediambientals i l'ecologisme reivindicatiu -encarnat per ONGs o partits polítics-, però planteja la necessitat urgent de convèncer a la resta de la població per tal que el respecte i admiració per la natura sigui un element inqüestionable i definidor de la nostra societat.

Una entitat diferent

La raó última que motiva el naixement de Biosciat és la de conservar el patrimoni biològic i ecològic del que depenem per tal d’oferir-lo a les generacions futures tal com ens va ser lliurat. Però per conservar-lo, cal conèixer-lo, comprendre'l i respectar-lo.

Precisament per això Biosciat emergeix com una organització diferent que, des del coneixement i els valors de les ciències de la vida, es centrarà en fer visible la biodiversitat i en seduir i educar en ella a tota la societat, sense excepció.

Aquesta lògica presideix l'acció de Bioscicat, que es desenvoluparà sobre tres eixos: Conèixer, Comunicar, Conservar.

Des del 'coneixement' es promourà l'exploració, descobriment, estudi i visualització de la biodiversitat. Conèixer-la i comprendre-la per poder-la protegir i gestionar.

La "conservació" consistirà en dissenyar i impulsar accions que resolguin situacions crítiques, però també que permetin conscienciar i liderar la conservació del nostre patrimoni natural mitjançant projectes emblemàtics i decididament demostratius.

Finalment, es dedicarà el màxim esforç en la transformació del pensament social que ha de portar a replantejar la nostra relació amb la natura, "seduint" a la societat a través de la bellesa biològica, promovent l'admiració per la natura, i educant en el respecte per totes les formes de vida. Es tracta de recuperar, especialment com a part de l'educació de les generacions futures, els valors tradicionals de les ciències biològiques i naturals.

MN participa en l'impuls de BIOSCICAT (Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat), una entitat científica que neix a Catalunya decidida a obrir els ulls a la societat davant la bellesa de la vida.

La seva fundació ha estat possible gràcies a la participació de nombroses persones vinculades ...

Lluciapomaresius panteli, la "somereta de Montsant", és un singular ortòpter tetigònid amb una distribució geogràfica que podria trobar-se restringida a uns pocs enclavaments culminals de la Serra de Montsant (Catalunya). Es tracta d'un endemisme ibèric escàs que va ser descrit l'any 1899 per l'eminent entomòleg Longinos Navàs. Després del seu descobriment passaria més d'un segle sense que transcendissin noves troballes de l'espècie, per la qual cosa a la fi del segle XX s'especulava ja sobre la seva possible extinció. De manera inesperada, a partir de l'any 2000, noves cites de la somereta de Montsant van ser reportades. Es plantejava així un repte contradictori, i inusual en la naturalesa: es disposava d'una segona oportunitat per salvar una espècie de l'extinció.

Malgrat el redescobriment de l'espècie, les cites seguien sent escasses i molt contingudes geogràficament, posant-se immediatament de manifest la importància biològica que posseïa l'espècie per al patrimoni natural ibèric i europeu. Sorgia així la necessitat d'establir mesures urgents per a la seva protecció i conservació. Aquests aspectes van ser recollits formalment i plantejats per primera vegada en el Pla especial del Parc Natural de Montsant, instrument bàsic que regula l'ordenació i gestió d'aquest espai natural, i l'elaboració del qual va ser duta a terme per MN Consultors entre els anys 2009 i 2012 per encàrrec de la Generalitat de Catalunya.

Efectivament, l'estratègia de conservació de l'espècie requerirà d'articular mesures tant de protecció jurídica, com de gestió i conservació directa de les seves poblacions i dels hàbitats dels quals depèn. Les dues línies d'actuació hauran de partir, ineludiblement, d'un profund coneixement sobre la biologia i l'ecologia de la somereta, així com sobre la distribució, demografia i estat de conservació de les seves poblacions i biòtops.

D'altra banda, MN Consultors manté un compromís amb els territoris en què desenvolupa i centra de manera prioritària la seva activitat, projectant i revertint en aquests els esforços i recursos que dedica a estudis i projectes de conservació en l'àmbit de la seva responsabilitat social corporativa. Per això, i davant la necessitat urgent de disposar del coneixement sobre el qual edificar l'estratègia de conservació de la somereta, MN ha adoptat el compromís de implicar-se en l'impuls i desenvolupament de les investigacions que es consideren necessàries per conservar l'espècie.

Per aquesta raó promourà convenis i aliances amb administracions i institucions i aportarà recursos i finançament desenvolupant directament alguns d'aquests estudis, que es centraran en qüestions bàsiques com la descripció biomètrica i genètica de l'espècie, la determinació de la seva demografia i distribució geogràfica, la identificació dels elements d'amenaça que l'afecten, o la descripció dels aspectes essencials de la seva biologia (reproductiva, tròfica, etc.) i de la seva autoecologia, molt especialment de la selecció que en fa dels hàbitats.

Els primers treballs van ser ja iniciats el 2014 i tindran continuïtat al llarg dels propers anys. Amb tot això es pretén disposar d'un diagnòstic del seu estat de conservació i del dels seus hàbitats, així com conèixer les claus per afavorir les seves poblacions i maximitzar les probabilitats de supervivència de l'espècie.

Lluciapomaresius panteli, la "somereta de Montsant", és un singular ortòpter tetigònid amb una distribució geogràfica que podria trobar-se restringida a uns pocs enclavaments culminals de la Serra de Montsant (Catalunya). Es tracta d'un endemisme ibèric escàs que va ser descrit l'any 1899 per l'eminent entomòleg Longinos Navàs. Després del seu descobriment passaria més d'un segle ...

Malgrat ocupar una proporció molt reduïda de la superfície terrestre, els ecosistemes fluvials alberguen les més altes taxes de riquesa biològica (biodiversitat) imaginables i desenvolupen funcions ecològiques essencials i insubstituïbles de les que depenen la resta d'ecosistemes i el propi desenvolupament de l'home sobre la terra. Són a més extremadament sensibles al canvi climàtic. Malgrat tot, són en l'actualitat els sistemes naturals continentals que suporten una major pressió, en bona part precisament per la font de recursos que representen per a l'ésser humà i per desenvolupar-se en gran mesura en els territoris orogràficament més amables per a aquest. El seu estat d'amenaça és alarmant.

La necessitat de redefinir amb urgència la relació de l'home amb els sistemes fluvials ha portat a l'impuls de convenis internacionals (Conveni sobre la Diversitat Biològica de les Nacions Unides, la Convenció de RAMSAR, etc.) i, pel que fa al context europeu, al desenvolupament i aprovació de la Directiva Marc de l'Aigua. En aquest escenari s'ha iniciat una intensa activitat governamental i científica adreçada a estudiar i a revisar les polítiques de planificació i gestió ecohidrológica.

D'altra banda, és conegut que els ecosistemes fluvials són altament plàstics i dinàmics i que tenen una gran resiliència ecològica, és a dir, una singular capacitat d'autorecuperació després de patir pertorbacions que els desestructuren o empobreixin. És per això que els nous models de planificació fluvial han d'anar dirigits prioritàriament a prevenir els impactes que puguin degradar els nostres rius i zones humides, i a reduir les actuals pressions sobre aquests, el que permetrà la naturalització dels processos que els modelen i del seu estat ecològic. S'ha de deixar per tant que actuïn les dinàmiques i processos naturals i que siguin aquests els que reorganitzin i renaturalitzin el sistema (principi de restauració passiva), evitant actuacions interventives de restauració que el dirigeixin cap a escenaris preconcebuts. Tanmateix, hi ha situacions en les què la degradació de l’ecosistema ha assolit nivells tan elevats que aquest ha perdut la seva capacitat de regeneració, i casos en què el temps necessari per a la recuperació és desproporcionadament elevat. En aquestes circumstàncies és quan deuen ser aplicades mesures de restauració fluvial que permetin corregir aspectes estructurals o guiar funcions o processos mitjançant tècniques concretes.

Fins i tot en els casos en què hagin de ser aplicades mesures de restauració fluvial (enginyeria), aquestes han de ser minimitzades, procurant que es limitin a acompanyar simplement l'ecosistema cap a escenaris en què la resiliència ecològica pugui actuar de nou (principi de mínima intervenció) . És cert per tant que les intervencions de restauració han de quedar reservades per a aquells casos de major degradació ecològica en què es trobi justificada la seva aplicació, però també és cert que es tracta d'una disciplina complexa i apassionant que ha d'abordar alguns dels reptes de major interès científic en el camp del coneixement i la planificació dels nostres sistemes aquàtics i riparis. La restauració fluvial deu basar-se en un profund coneixement de les diferents ciències que s'ocupen de desxifrar aquests complexos ecosistemes (hidrologia i hidràulica, morfodinàmica, hidrogeologia, geomorfologia, biologia, ecologia, etc.).

MN Consultors ha acumulat durant els últims anys una àmplia experiència en matèria de restauració fluvial, havent intervingut en alguns dels casos de major complexitat i interès tècnic i científic en aquest camp de l'enginyeria ambiental.

Som conscient de la importància de difondre aquesta experiència entre la comunitat de científics i especialistes, però creiem també en l'obligació d'apropar a la societat les problemàtiques a les que s'enfronten els nostres ecosistemes fluvials i fer-la partícip i sensibilitzar respecte a la necessitat de restaurar, donant a conèixer els singulars reptes als quals ens afrontem en aquesta matèria.

En coherència amb el nostre compromís social corporatiu, MN impulsa en l'actualitat diversos projectes audiovisuals amb objectius desiguals però complementaris. D'una banda serà elaborat un audiovisual, dirigit a especialistes, en què es difonguin experiències pioneres en matèria de restauració geomorfològica en les què han estat portats a la pràctica principis i paradigmes teòrics proposats per la moderna ecologia fluvial, però poc assajats a dia d'avui. D'altra banda es produirà un documental -no tècnic- que acostarà els reptes de la conservació i la restauració dels ecosistemes fluvials al gran públic.

Malgrat ocupar una proporció molt reduïda de la superfície terrestre, els ecosistemes fluvials alberguen les més altes taxes de riquesa biològica (biodiversitat) imaginables i desenvolupen funcions ecològiques essencials i insubstituïbles de les que depenen la resta d'ecosistemes i el propi desenvolupament de l'home sobre la terra. Són a més extremadament sensibles al canvi climàtic. Malgrat tot, s� ...

MN és al costat de les iniciatives locals de valorització del paisatge i el patrimoni. En aquesta línia, MN col·labora amb l'associació Prioritat, l'objectiu de la qual és la presentació y defensa de la candidatura "Priorat-Montsant-Siurana" a la distinció de paisatge cultural patrimoni mundial, que atorga la UNESCO.

L'excepcionalitat, autenticitat i integritat d'aquest paisatge agrícola de muntanya mediterrània són elements centrals que han de ser explicats, argumentats i demostrats al llarg del procés de candidatura i en la documentació que la recolza (en l'anomenat dossier de candidatura). L'aportació de MN a aquest projecte es concreta amb el suport a la redacció de determinats capítols del document esmentat, on la nostra empresa contribueix amb personal expert i un complet fons documental. Més concretament, MN ajuda en la valorització del patrimoni natural del Priorat i en la interpretació de les relaciones existents entre paisatge, ecosistemes i biodiversitat.

Actualment, la candidatura es troba inclosa a la llista indicativa de l'estat espanyol, prerequisit per a l'avaluació per part dels organismes competents.

MN és al costat de les iniciatives locals de valorització del paisatge i el patrimoni. En aquesta línia, MN col·labora amb l'associació Prioritat, l'objectiu de la qual és la presentació y defensa de la ...

En el marc del seu compromís corporatiu per la conservació dels paisatges i ecosistemes ibèrics, MN ha impulsat i finançat al llarg dels dos últims anys diverses accions orientades a l'estudi, valoració i protecció territorial dels últims paisatges agrícoles de secà de la Catalunya prelitoral: els agro-ecosistemes de secà de la comarca de l'Alt Camp.

L'estratègia impulsada ha estat coordinada amb diverses administracions i entitats del territori, als quals MN ha aportat també suport tècnic. Es tracta d'un moviment que aglutina nombroses empreses, principalment del sector primari i terciari, l'acció i personalitat de les quals es troba íntimament lligada a aquests paisatges, així com a administracions i agents culturals i de defensa del territori, i que haurà de culminar, eventualment, en la creació d'una entitat per a la protecció i gestió dels paisatges de secà de la comarca. Uneix, a més, a una gran part de la societat civil, representada per 10 municipis de la comarca.

El procés s'inicia al llarg de l'any 2013, moment en el qual tenen lloc diverses trobades entre representants de MN Consultors, empresaris (viticultors, cellers, cooperatives, productors agrícoles, allotjaments de turisme rural, etc), alcaldes, i altres entitats i persones de la societat civil preocupades pel futur dels valors paisatgístics i naturals (riquesa biològica, productivitat) dels plans agrícoles de la comarca. Aquestes inquietuds neixen de la constatació que el model de desenvolupament socioeconòmic i urbanístic -i els instruments de planificació que el despleguen- no ordena el territori en conseqüència amb la importància productiva paisatgística, cultural i biològica que ostenta. Es tracta d’un model allunyat del respecte a aquests valors, i que a més tampoc preveu ni afavoreix el desenvolupament del potencial econòmic que ofereix la comarca gràcies als seus valors productius (agrícoles) i intangibles (turístics, residencials, etc).

El procés social pren cos i es formalitza amb la redacció d'un manifest, que és subscrit per part de tots els agents impulsors i al qual s'adhereixen altres entitats i empreses en un acte que té lloc a la Cambra de Comerç de Valls, i que aglutina més de 50 cooperatives i empreses dels sectors primari i terciari, representants polítics i un elevat nombre d'associacions i altres representants de la societat civil. En aquest manifest es va acordar traslladar a les administracions supramunicipals la necessitat, urgent, de reconèixer els valors i recursos de la comarca i d'actuar en conseqüència. S'hi va recollir també el consens assolit per crear una associació o consorci (o entitat jurídica anàloga) que aglutini la totalitat dels agents i societat civil mobilitzada. El seu principal objectiu seria vetllar per la protecció i gestió del paisatge i el patrimoni natural i cultural que integra, impulsar la seva valorització i respecte, potenciar la identitat territorial, i promoure un model de desenvolupament socioeconòmic afí i coherent amb aquests valors.

Els plans agrícoles de secà de la comarca de l'Alt Camp ocupen un territori repartit entre 11 municipis (Figuerola del Camp, Cabra del Camp, El Pla de Santa Maria, Valls, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Alió, Bràfim, Puigpelat, Vilabella i Nulles), deu dels quals ja participen d'aquesta mobilització territorial. El mes de gener de 2014 els alcaldes d'aquests municipis van presentar una declaració mitjançant la qual es van comprometre de nou a impulsar un ens que vetlli per atorgar un tractament singular a aquest territori.

En el marc del seu compromís corporatiu per la conservació dels paisatges i ecosistemes ibèrics, MN ha impulsat i finançat al llarg dels dos últims anys diverses accions orientades a l'estudi, valoració i protecció territorial dels últims paisatges agrícoles de secà de la Catalunya prelitoral: els agro-ecosistemes de secà de la comarca de l'Alt Camp.

...