MN Consultors

Els treballs es troben estructurats en diverses etapes. En una primera fase es desenvoluparan estudis orientats a analitzar en clau regional les problemàtiques relacionades amb la connectivitat fluvial, l'estat de conservació de les riberes i els aspectes morfològics i morfodinàmics dels rius catalans. Aquestes anàlisis donaran lloc a la priorització espacial i temporal de les mesures de restauració. Seguidament es duran a terme estudis més específics per caracteritzar els trams que requereixen a curt termini de mesures més urgents, les quals seran concretades i prescrites a nivell pre-projectual. Tot plegat donarà lloc a una estratègia de restauració en la qual es programaran les accions a implementar en els propers anys a cada conca en el marc del 'Programa de Mesures' del 'Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016-2021)'.

La durada dels treballs és d'un any i mig per la qual cosa l'estratègia estarà finalitzada per a mitjans del 2019

Els treballs es troben estructurats en diverses etapes. En una primera fase es desenvoluparan estudis orientats a analitzar en clau regional les problemàtiques relacionades amb la connectivitat fluvial, l'estat de conservació de les riberes i els aspectes morfològics i morfodinàmics dels rius catalans. Aquestes anàlisis donaran lloc a la priorització espacial i temporal de les mesures de restauració. Segui ...

Tarragona, 08 de gener de 2018

La llengua de cérvol (Phyllitis sagittata) és una falguera mediterrània pròpia de biòtops rupestres arrecerats i ombrívols, com són les entrades de coves i balmes, les roques humides o les parets dels pous. Es tracta d’una espècie molt rara, tant a Catalunya com a la Península Ibèrica, amb escasses localitats a Andalusia, el País Valencià i el sud de la geografia catalana

A banda d’una citació a Collserola provinent d’una determinació dubtosa de C. Pau l’any 1875 on, en qualsevol cas, avui es considera extingida, les úniques localitats catalanes de la llengua de cérvol es troben a l’extrem sud, sobretot a la serra de Montsià i al vessant sud dels Ports. La localitat del Montsant va ser descoberta pel naturalista local Prudenci Seró Navàs (Cabassers 1883–1963) l’any 1929, però des d’aleshores no s’havia tornat a observar. Tal vegada perquè o bé no va retrobar-se la ubicació precisa de l’avenc de Cantacorbs, o bé perquè les frondes (fulles) de la falguera no es trobaven desenvolupades en aquell moment. En el Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (2010) es considerava ja extinta en aquest indret.

Però l’11 d’octubre de 2014 Roger Pascual, Cap del Departament de Botànica de MN Consultors, guiat per Josep Ramon Miró, natural de Cabassers com el descobridor de la falguera, va poder accedir a la boca de l’avenc de Cantacorbs i constatar que la llengua de cérvol encara hi era present. La troballa ha estat publicada recentment al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, al costat d’altres novetats florístiques que eleven fins a 1.305 el nombre d'espècies de flora vascular al massís de Montsant, un dels indrets amb més biodiversitat de Catalunya. La importància de la citació es veu reforçada perquè aquesta és la localitat de la llengua de cérvol més septentrional de la Península Ibèrica, espècie que d’altra banda es considera en perill d’extinció a Catalunya (Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya).

Tarragona, 08 de gener de 2018

La llengua de cérvol (Phyllitis sagittata) és una falguera mediterrània pròpia de biòtops rupestres arrecerats i ombrívols, com són les entrades de coves i balmes, les roques humides o les parets dels pous. Es tracta d’una espècie molt rara, tant a Catalunya ...

...

Fent servir una fórmula cinematogràfica pionera, barrejarà el gènere documental, històric i de ficció entrellaçant diverses històries, entre les quals es troba la vida d'Eduard Punset

·

Per primera vegada es reivindica la protecció de les nostres espècies i ecosistemes des d'arguments científics, però també, i sobretot, emocionals

·

L'originalitat de l'enfocament pretén portar el missatge de la conservació biològica al gran públic

·

19 de desembre de 2016

Es troba en plena producció a Catalunya un documental que planteja el repte de la lluita contra la pèrdua de la riquesa biològica al segle XXI a partir de la problemàtica d’un petit insecte, endèmic del sud de Catalunya, i que està esdevenint una icona de la conservació: la "somereta de Montsant".

El projecte ha estat impulsat per MN Consultors i la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (BIOSCICAT), i compta amb la participació de la Fundació Eduardo Punset i la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau) i del Parc Natural de Montsant.

Es tracta d’una producció que aborda una problemàtica universal des d'un cas local i concret, apel·lant a la coneguda màxima "pensa globalment, actua localment".

El seu objectiu principal és apropar al gran públic el problema que comporta l'amenaça de la pèrdua de la nostra riquesa biològica. Per això s'ha plantejat des d'una aproximació cinematogràfica mitjançant la síntesi de diversos gèneres (històric, biogràfic, ficció, etc.) i s'ha comptat amb la participació desinteressada d'Eduard Punset, el comunicador científic probablement més autoritzat i popular dels últims anys, de qui el documental incorpora elements biogràfics de la seva infantesa, que va transcorre en la seva major part a un poble del Priorat al peu de la serra de Montsant.

Al llarg del documental Punset desenvolupa els arguments científics que ens obliguen com a societat a actuar amb urgència davant l'actual crisi biològica, però apel·la a les motivacions emocionals, com el veritable element transformador que pot portar-nos individualment i col·lectiva a replantejar les nostres relacions amb la natura.

El film reivindica la importància de totes les espècies biològiques per petites i desconegudes que puguin ser, motiu pel qual es basa en la història de la "somereta de Montsant", una petita criatura descoberta a finals del segle XIX i que es creia extinta. La seva història, i el seu paral·lelisme amb la de Longinos Navàs, el jesuïta que fou el seu descobridor i que caigué també en l'oblit tot i ser un dels entomòlegs més excel·lents del seu temps a Europa, serveixen per posar en relleu els valors de les ciències de la vida.

Fent servir una fórmula cinematogràfica pionera, barrejarà el gènere documental, històric i de ficció entrellaçant diverses històries, entre les quals es troba la vida d'Eduard Punset

·

Per primera vegada es reivindica la protecció de les ...

MN participa en l'impuls del seu naixement, i vehiculitzarà a través d'aquesta el seu compromís corporatiu amb la conservació de la biodiversitat 

·

La nova societat centrarà la seva activitat en la preservació dels ecosistemes ibèrics, però treballarà per la promoció de projectes d’àmbit internacional 

·

Planteja la construcció d'un pensament comú d'admiració i respecte per totes les formes de vida com un element definidor de la nostra societat 

Tarragona, 14 de desembre de 2016

MN participa en l'impuls de BIOSCICAT (Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat), una entitat científica que neix a Catalunya decidida a obrir els ulls a la societat davant la bellesa de la vida.

La seva fundació ha estat possible gràcies a la participació de nombroses persones vinculades al món científic i tècnic de la conservació biològica, i ha comptat amb el suport de MN Consultors, que d'ara endavant vehiculitzarà a través d'ella tots els esforços i recursos que destina a la conservació en el marc del seu compromís corporatiu.

La missió de la nova societat és la d'ajudar a afrontar la greu crisi biològica que pateix el planeta, i molt especialment els ecosistemes ibèrics, el més gran tresor de la biodiversitat europea. I la seva proposta és la d'emprar els arguments de les ciències de la vida i el poder seductor de la pròpia naturalesa per convèncer i transformar la nostra actitud davant aquest problema. Explorar, descobrir la biodiversitat, i acostar-la a aquella part de la nostra societat més aliena a ella; aquest és el repte.

MN participa en l'impuls del seu naixement, i vehiculitzarà a través d'aquesta el seu compromís corporatiu amb la conservació de la biodiversitat 

·

La nova societat centrarà la seva activitat en ...

MN avalua experimentalment la metodologia de caracterització hidrogeomorfològica que haurà de ser aplicada en el futur a les conques espanyoles

Finalitza l'execució de les obres del projecte de restauració del riu Abión i del riu Ucero, entre El Burgo de Osma i el Cañón del Río Lobos, a Sòria. Es tracta d'un dels grans projectes que han estat impulsats pel Govern d'Espanya en el marc del Pla d'Impuls al Medi Ambient per a l'Adaptació al Canvi Climàtic (PIMA Adapta).

El projecte assaja de manera demostrativa mesures de restauració dels ecosistemes fluvials que permetin incrementar la seva resiliència ecològica i millorar l'adaptació del territori davant el canvi climàtic. Ha estat impulsat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d'Espanya, executat a càrrec de l'empresa pública TRAGSA, i coordinat per la Confederació Hidrogràfica del Duero.

Per a aquesta experiència s'ha comptat amb una anàlisi hidrogeomorfològica dels més de 36 quilòmetres influenciats pel projecte, desenvolupat per MN Consultors per encàrrec del Ministeri. Es tracta de diversos estudis que posseeixen en el seu conjunt un caràcter experimental, atès que han servit per aplicar per primera vegada i avaluar la metodologia de caracterització hidrogeomorfològica que haurà de ser implementada en el futur en totes les conques espanyoles intercomunitàries en aplicació de la Directiva marc de l'Aigua (Dir / 60/2000).

Amb motiu de la conclusió de les obres ha visitat la zona el secretari d'Estat de Medi Ambient del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Pablo Saavedra, acompanyat, entre d’altres autoritats, de la Delegada del Govern a Castella i Lleó, María José Salgueiro; la Subdelegada del Govern a Sòria, María José Heredia de Miguel; i la directora general de l'Aigua del Ministeri, Liana Ardiles.

X

MN avalua experimentalment la metodologia de caracterització hidrogeomorfològica que haurà de ser aplicada en el futur a les conques espanyoles

Finalitza l'execució de les obres del projecte de restauració del riu Abión i del riu Ucero, entre El Burgo de Osma i el Cañón del Río Lobos, a Sòria. Es tracta d'un dels grans projectes que han estat imp ...

La pràctica de l'escalada i les vies ferrades poden afectar diversos elements relacionats amb la geologia i la biodiversitat. D’entre els de la biodiversitat, els principals impactes poden ocasionar-se sobre algunes espècies de la flora rupícola, i de la fauna vertebrada.

El Parc natural de la serra de Montsant disposa d’una regulació de l’escalada elaborada l’any 2006 que sectoritza l’espai natural en tres àrees segons la possibilitat d’ús per la pràctica de l’escala.

El present treball ha abordat un cens l’any 2015 de les espècies de rapinyaires rupícoles que mantenen territoris i/o nidifiquin en les zones on es permet l’escalada, per tal d’actualitzar la informació disponible en la gestió de les zones, i si fos necessari establir canvis en la regulació actual.

L’estudi incideix especialment en la detecció (caracterització fotogràfica) i cartografiat de les zones d’ús principal, dels nius i les plataformes de nidificació en aquestes zones.

Entre els resultats destaquen la detecció de fins a 8 espècies d’ocells rupícoles nidificants dins mateix de les zones d’escalada, algunes com els voltors Gyps fulvus, reproductores recents al Priorat, i l’aufrany Neophron percnopterus per primer any reproductor al Parc natural. Es constata un fracàs reproductor important d’aquetes espècies carronyaires, mentre el falcó peregrí Falco peregrinuso el xoriguer Falco tinnunculus semblen tenir menys problemes reproduint-se amb èxit a zones molt freqüentades. Altres espècies rupícoles reproductores d’interès detectades a les zones d’escalada són el còlit negre Oenanthe leucura, el colom roquer Columba livia, el corb Corvus corax i la merla blava Monticola solitarius.

La pràctica de l'escalada i les vies ferrades poden afectar diversos elements relacionats amb la geologia i la biodiversitat. D’entre els de la biodiversitat, els principals impactes poden ocasionar-se sobre algunes espècies de la flora rupícola, i de la fauna vertebrada.

El Parc natural de la serra de Montsant disposa d’una regulació de l’escalada elaborada l’an ...

Durant el mes de juny de 2016 el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha organitzat un curs de formació interna dirigit al personal propi, dedicat a la vigilància ambiental i el seguiment de fauna en Parcs eòlics.

El curs ha identificat els impactes més significatius dels parcs eòlics envers l’avifauna i els ratpenats i els factors que hi intervenen, els estudi que es requereixen en el procés de planificació, durant el procés d’Avaluació d’Impacte Ambiental, les diferents metodologies per al seguiment en la fase d’explotació i finalment les mesures compensatòries que s’apliquen a la fauna.

MN Consultors ha participat amb una comunicació sobre les Mesures compensatòries per la fauna en parcs eòlics. La comunicació revisa les mesures compensatòries que s’apliquen a la fauna en el context eòlic d’Europa per als diferents grups de fauna, i s’ha centrat especialment en la descripció metodològica i els resultats de les diverses experiències que ha projectat i executat MN els darrers anys en España.

El dia 22 s’ha completat el curs amb una sortida de camp al Parc eòlic de Coll del Moro a la Terra Alta, i a la mesura compensatòria d’aquest parc eòlic dirigida a la recuperació de les poblacions de conill en el territori d’una parella d’àguiles cuabarrades.

Durant el mes de juny de 2016 el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha organitzat un curs de formació interna dirigit al personal propi, dedicat a la vigilància ambiental i el seguiment de fauna en Parcs eòlics.

El curs ha identificat els impactes més significatius dels parcs eòlics envers l’avifauna i els ratpenats i els factors ...