Informació Corporativa

+

MN CONSULTORS EN CIÈNCIES DE LA CONSERVACIÓ neix amb la missió de col·laborar en la preservació de l'únic patrimoni universal: la Natura. Creiem en el deure de protegir la vida a la Terra; en totes les seves manifestacions. I acceptem el repte.

Sabem que la conservació de la biodiversitat és la més alta obligació de l'home amb les generacions futures, i creiem també en el talent i perseverança de la nostra espècie per afrontar els reptes més grans. La ciència és sens dubte la millor síntesi i expressió de les nostres capacitats, i per això ens mou una convicció:

Si l'Home a la Natura és el repte, la Naturalesa Humana, és la solució.

Compromís MN

El Sistema Fluvial Arga - Aragó. Primer projecte del programa impulsat per MN per l'estudi i la divulgació dels paisatges fluvials ibèrics

Han estat escollits els extraordinaris trams inferiors del riu Aragó i del seu afluent, l'Arga, com a ecosistemes i enclavaments amb els que iniciar el programa ‘Paisatges Fluvials Ibèrics’. Es tracta d'un programa que serà desenvolupat durant els propers anys i que tindrà per objectiu la identificació, l'estudi i la valorització dels trams que conformen els escenaris i ecosistemes fluvials més excelsos, singulars i amenaçats de la nostra geografia.

EL PROJECTE LIFE + TERRITORI VISÓ

Els trams inferiors dels rius Aragó i Arga acullen actualment un projecte europeu orientat a la restauració de l'ecosistema fluvial i a la creació d'hàbitats específics per al visó europeu (Mustela lutreola), el Projecte LIFE + Territori visó [NAT / ES / 000531], liderat pel Govern de Navarra i en el qual participen l'empresa pública GANASA, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Aquest escenari ha conformat una ocasió única per estudiar el funcionament i valors de l'ecosistema fluvial de aquests rius al seu pas pels relleus occidentals de “Las Bardenas Reales”.

MN Consultors ha participat en el projecte aportant assistència tècnica i científica en favor d'aquestes administracions. Gràcies a això ha estat possible obtenir un ampli coneixement de la seva hiodrogeolomorfología, el seu funcionament hidrològic-hidràulic i la seva ecologia. En aquests treballs ha participat també el Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, gràcies al conveni de col·laboració subscrit entre la Universitat i MN Consultors.

El desenvolupament de les línies de treball impulsades pel projecte LIFE Territori Visó han revelat els singulars factors que governen i caracteritzen aquest territori, posant a més de manifest la necessitat d'aprofundir en la seva comprensió i de difondre els seus valors ecològics, paisatgístics i culturals. Aquest fet ha mogut a MN a desenvolupar durant els darrers anys estudis complementaris dirigits a analitzar en major profunditat aspectes concrets encara no estudiats de l'ecologia d’ambdós rius, tasques que s'emmarquen dins del nostre compromís corporatiu i que han gaudit també del suport del Govern de Navarra i de GANASA(*). Aquests estudis s'acompanyaran d'iniciatives de difusió científica dels resultats així com de l'elaboració de productes audiovisuals per difondre la riquesa paisatgística i ecològica del baix Aragó entre la societat.

El baix Aragó, un paisatge irrepetible

Efectivament, la geografia Navarra acull uns dels ecosistemes fluvials ibèrics més originals i extraordinaris, el sistema de subsidència càrstica del baix Arga i baix Aragó. Es tracta d'un ecosistema amb una gènesi capritxosa i amb un dinamisme i complexitat ecosistèmica tan irrepetible com amenaçada. L'acció d’ambdós rius ha convertit un dels únics subdeserts d'Europa en una de les riberes més riques i productives de la península ibèrica. Aquest fenomen de transformació geològica ha donat lloc al que sens dubte és un dels escenaris naturals més originals i colpidors de la Iberia fluvial.

L'origen de tan singulars processos cal buscar-lo en la recent -des del punt de vista geològic- entrada en contacte del riu Aragó amb els relleus paleògens subdesèrtics de les Bardenas, una massiva estructura litològica fàcilment soluble (conformada per dipòsits evaporítics de margues, argiles i guixos). El riu, al seu pas, va rentar i dissoldre transformant en extenses hortes fluvials aquests relleus (Imatge 10), estructures de per si originals (Imatge 3) com a causa de l'enfonsament i deformació a la qual estaven sotmeses (processos de subsidència sinsedimentària per carsticació). El resultat d'aquests processos ha donat lloc a expressions paisatgístiques inèdites en les que el riu és el principal agent constructor del paisatge (Figura 1). És així com va néixer un ecosistema fluvial extraordinari i un dels paisatges naturals i culturals més singulars, simbòlics i representatius de la geografia navarresa i ibèrica: la Ribera Navarra (Imatges 51013 y 14).

Figura 1

Figura 1. Dilució dels relleus ‘bardeners’ i formació de la plana al·luvial de la Ribera Navarra per l'acció del riu Aragó.

Els aiguamolls continentals d'origen fluvial, hàbitats desconeguts a la vora de l'extinció

La desaparició dels relleus bardeners a mans del riu donà lloc a extenses planes al·luvials. Aquestes planes gairebé sense pendent feien que el riu, al seu pas per elles, perdés energia i diposités el material que transportava. Aquestes deposicions al·luvials, al costat dels lleus però accelerats canvis topogràfics a què es trovaba sotmès el territori -a causa de la subsidència-, feien que el riu modifiqués el seu traçat contínuament divagant amb extrema facilitat i donant lloc a braços abandonats (anomenats "madres viejas" a la vall de l'Ebre navarresa). Aquestes formacions estaven caracteritzades per un cicle natural que partia de la gènesi del nou braç per avulsió del riu, al que seguia el seu aïllament respecte la llera principal i la formació d'una zona humida. La seva posterior evolució sedimentària i vegetal conduïa lentament cap a la rebliment i desaparició de l'aiguamoll. Naixien i desapareixien així, incessantment, “madres viejas” d'imponents dimensions paisatgístiques, aiguamolls continentals que jalonaven en tota la seva longitud el domini hidrogeogràfic del baix Aragó. En definitiva, el riu posseïa un intens dinamisme morfodinàmic de tipus meandriforme que va donar lloc a un dels sistemes de llacunes perifluvials més importants de la Península Ibèrica (Figura 2).

Figura 2. Confluència dels rius Arga i Aragó, any 1944. Intensa acció morfodinàmica meandrificant amb formació i abandonament de braços fluvials que conformaven un complex sistema d'aiguamolls de perifluvials, avui dia desapareguts en la seva major part.

No és casual, per tant, que en ell s'hagi conservat la població de visó europeu (Mustela lutreola) més important del sud d'Europa. El corredor fluvial del riu Aragó al seu pas per les Bardenas Reales i els relleus veïns occidentals ha estat integrat a la xarxa europea d'espais naturals (Xarxa Natura 2000) com a Zona Especial de Conservació [ES2200035, Tramos bajos del Aragón y del Arga].

Estudi i divulgació d'un tresor desconegut

Els valors assenyalats no van ser obstacle perquè la inquietud per controlar aquesta dinamisme fluvial portés a la construcció de canalitzacions, estrenyiments i proteccions laterals, així com a l'impuls d'intensos dragatges en els últims decennis del segle XX. La generalització d'aquestes actuacions, unida a la regulació de la conca, ha conclòs en la simplificació i desnaturalització del riu Arga, i en un fort deteriorament ecològic d'una gran part del riu Aragó. Tots dos rius han patit un procés d'incisió, quedant encaixonats al territori i perdent la seva capacitat per modificar la seva morfologia i per generar i mantenir noves zones humides (hàbitat visó). Es configura així una situació crítica per a la conservació del visó europeu, a la qual es suma al fet que les zones humides preexistents (antics braços o “madres viejas”), avui desconnectades de l'eix principal, continuen el seu camí natural cap al seu rebliment i desaparició (Figura 3). La degradació de l'ecosistema situa a la vora de l’extinció un dels paisatges de major valor agronòmic i social, extraordinari tanmateix des del punt de vista biològic, i condueix a la desconnexió funcional i cultural entre el corredor fluvial i la vega (Figura 4).

Figura 3. Estudi diacrònic de l'evolució dels hàbitats a Soto Gil (Peralta, Navarra) després de l'aïllament del meandre respecte de l'eix principal del riu Arga dut a terme l'any 1979. Els resultats constaten la progressiva disminució de les làmines d'aigua per rebliment.

Malgrat això, el baix Aragó conserva encara avui mostres d'un dels més singulars i capritxosos paisatges fluvials, així com algunes de les últimes llacunes representatives d'un metasistema d'aiguamolls continentals d'origen fluvial igualment excepcional. No obstant això, les singularitats i valors d'aquest riu no han estat encara estudiades ni divulgades, i les llacunes perifluvials conformen encara avui, malgrat el seu estat d'amenaça, una tipologia de zones humides profundament desconeguda, inclús per part dels especialistes involucrats en l’ecologia i la conservació de zones humides.

D'altra banda, en el marc del LIFE + Territori Visó han estat assajades mesures experimentals orientades a restaurar l'ecosistema fluvial del baix Aragó. Alguns projectes pilot han permès avançar en el coneixement de la lluita contra la incisió a nivell territorial i la naturalització  [Llegir més]

Per tot això ha estat escollit aquest singular enclavament per iniciar el projecte Paisatges Fluvials Ibèrics. MN, en l'àmbit del seu compromís corporatiu, estudia i difon en l'actualitat el funcionament i valors ecològics, biològics, paisatgístics i culturals d'aquest ecosistema, un dels últims reductes on es mantenen poblacions de visó europeu i enclavament estratègic per a la seva supervivència.

Figura 4. Evolució de les làmines d'aigua a Soto Gil entre els anys 1982 i 2014. El patró observat de rebliment progressiu sembla respondre a un model lineal que prediria la desaparició definitiva de l'aiguamoll abans de l’any 2025.

 

(*) Totes les imatges contingudes en aquest article tenen drets d'autor i la seva propietat correspon al Gobierno de Navarra  Gestión Ambiental de Navarra SA i MN Consultors en Ciències de la Conservació SL .

 

Citació recomanada

García-Pérez, G.; Manzano Serra, M.; Pascual Garsaball, R.; Cadiach Ricomà, O.; Jaso León, C.; Telletxea Galdurotz, G.; Campión Ventura, D.; Aguilar Anton, F.; Baron Moreno, J. (2014). El Sistema Fluvial Arga - Aragó. Primer projecte del programa per l'estudi i la divulgació dels paisatges fluvials ibèrics. Navarra, Espanya.

Obtingut de la pàgina web de MN Consultors [5 Gen. 2015].

URL: http://www.mnconsultors.com/informacion-corporativa/compromiso/el-sistema-fluvial-argaaragon-primer-projecte-del-programa-paisatges-fluvials-iberics/lang/ca

Agents implicats
DEHMA - Universitat Politècnica de Catalunya
GANASA
Gobierno de Navarra
Proyecto LIFE + Territorio Visón
Data
Octubre 2014
Imatges