MN Consultors

La tranquil·litat és un concepte ancestral i quotidià que pot definir-se com un estat d'ànim d'assossec o harmonia o, dit d'una altra manera, exempt d'inquietud. I també és un bé cada cop més escàs en el context de les societats modernes. Actualment, com a conseqüència d'un ritme de vida accelerat, una part creixent de la població considera la tranquil·litat -de forma conscient o no- com un component bàsic, si no el més important, en les decisions relatives al consum dels productes turístics i de lleure. En altres paraules, consumim tranquil·litat i aquest concepte tan eteri es troba en vies d'esdevenir un dels arguments principals de les ofertes en els àmbits turístic o residencial. No obstant això, només molt recentment la tranquil·litat comença a considerar-se com un dels ingredients essencials del paisatge - i, per tant, del benestar de les persones (Nogué et al., 2008)-, fet que explica que no n'aparegui cap referència en el Conveni Europeu del Paisatge, signat a Florència l'any 2000.

Tot i l'interès que suscita la tranquil·litat, fins fa molt poc no havia estat abordada de forma analítica. La quantificació de la tranquil·litat no és una tasca senzilla perquè, de fet, la sensació de tranquil·litat deriva d'un estat psicològic que depèn de nombroses variables, tant externes (contaminació acústica, aglomeracions de gent, intrusió visual d'infraestructures,...) com internes (estat d'ànim, estereotips preconcebuts,...). Si bé les primeres són sovint susceptibles de ser avaluades, al menys de forma semi-quantitativa, les últimes resulten difícilment abordables. En tot cas, la tranquil·litat és avui dia un valor intangible però preuat i esgrimit, conscientment o inconscient, en els discursos que apel·len a la naturalitat territorial com un element insubstituïble i amenaçat sobre el qual basar la nostra qualitat de vida. No obstant això, la dificultat d’afrontar la seva anàlisi i de conèixer el seu comportament espacial i territorial, no ha permès a data d’avui poder integrar-la en els processos de planificació territorial i dels espais naturals, ni en els procediments d’avaluació d’impacte.

La idea de mesurar la tranquil·litat va néixer al Regne Unit, un país on els espais urbans, rurals i naturals es trobem molt imbricats i on s'ha tornat peremptòria la tasca de conciliar el creixement socioeconòmic amb el dret a gaudir d'espais tranquils. Ja als inicis del decenni de 1990, la Comissió del Medi Rural (Countryside Commission) i el Consell per a la protecció de l'Anglaterra rural (Council for the Protection of Rural England, CPRE) van promoure la cartografia de les zones tranquil·les davant de l'evident profusió de la urbanització i les infraestructures. Aquesta idea va evolucionar des d'un primer concepte qualitatiu basat en la diferenciació de zones tranquil·les i no tranquil·les (Bell, 1999; Land Use Consultants, 2007), fins a un mètode força sofisticat de caràcter quantitatiu continu gràcies a la irrupció dels sistemes d'informació geogràfica (MacFarlane et al., 2005; Jackson et al., 2008). Si bé aquest últim ofereix una imatge molt més precisa sobre el nivell de tranquil·litat dels diferents punts del territori el plantejament és llarg, complex i, en conseqüència, onerós.

MN Consultors en Ciències de la Conservació va iniciar l’any 2009 una línia de recerca amb l’objectiu de desenvolupar una metodologia àgil, objectiva, escalable i reproduïble per a l'anàlisi territorial de la tranquil·litat, sense renunciar a la flexibilitat necessària per fer-la adaptable als diferents contextos territorials que es donen avui en el nostre entorn. Es basa en les premisses següents (veure esquema):

• Ha de combinar una aproximació prou precisa a la tranquil·litat amb una inversió raonable en temps i recursos humans i materials.
• Es considera que tots els entorns naturals -no pertorbats per l'acció antròpica-, són igualment tranquils, independentment del seu valor estètic o simbòlic (els entorns agrícoles, però, es valoren com a tranquils perquè la nostra societat percep els cultius com a característics del medi natural / rural).
• Els factors que degraden la tranquil·litat estan relacionats amb la intrusió d'activitats antròpiques. Altrament dit, la disminució de la tranquil·litat prové de la presència d'alteracions de la situació «natural» d'un entorn, i no pas de les seves característiques intrínseques.
• Els factors que alteren o pertorben la tranquil·litat (factors de pertorbació), s'organitzen en les categories de: 1) intrusió visual; 2) contaminació acústica i 3) freqüentació humana. Hi ha la possibilitat d'afegir altres factors de pertorbació sensorial com la contaminació lumínica del cel nocturn o la intrusió odorífera.
• La intensitat de pertorbació de cadascun dels factors resulta de la combinació de l'efecte causat per tots els vectors que hi influeixen. Un vector (vies de comunicació, nuclis urbans,...) pot afectar més d'un factor de pertorbació.
• La importància relativa de cada vector no es defineix en base a les opinions de la població, sinó a característiques objectives mesurables.

Respecte a la metodologia descrita en detall per Jackson et al., les principals diferències es poden sintetitzar en dos aspectes fonamentals: a) no es considera factors afavoridors de la tranquil·litat, en coherència amb la premissa que tots els entorns no antropitzats són igualment tranquils, i b) la importància relativa de cada vector no es defineix en base a les opinions de la població, sinó a característiques objectives mesurables. Sobre la base d’aquesta aproximació conceptual i de les premisses de partida que comporta, s’ha treballat els darrers anys en la posada a punt de les metodologies escaients per modelar els efectes dels diferents vectors, i en el desenvolupament i l’ajust dels algoritmes i expressions matemàtiques que permeten el càlcul i la rasterització en continu dels impactes a escala territorial.

Aquesta idea i la metodologia que la desenvolupa es van aplicar de forma experimental en el marc del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge de la Serra de Montsant (Mallarach et al., 2012; MN Consultors, 2010). Així, el Montsant ha esdevingut el primer espai natural on la tranquil·litat s'ha qualificat com un dels valors estratègics a protegir i s'ha cartografiat amb un detall inèdit (cel·la de 25 m²). Posteriorment, en el marc d’un conveni amb la Universitat de Saragossa, MN Consultors va dirigir un treball on es desenvolupa una versió més evolucionada del mètode en l’àmbit del Parc Natural del Garraf (Giménez, 2013), un espai amb forts contrastos en la percepció de la tranquil·litat, circumstància que exigia millorar el model per ajustar-lo a un rang més ampli i extrem de situacions. En l’actualitat es treballa des de MN en la millora d’aquesta aproximació metodològica i en la seva aplicació a escala regional.

Referències

Bell, S. (1999). Tranquility mapping as an aid to forest planning. Forestry Commission, Edinburgh (Scotland).

Fuller, D., Haggett, C. & Dunsford, H. (2008). Paisatge, Tranquil·litat i salut. A: Paisatge i Salut (Plecs de Paisatge. Reflexions ; 1), 311-334. Observatori del Paisatge de Catalunya (Olot) i Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (Barcelona).

Giménez, I. (2013). Estudio de la tranquilidad en el Parque Natural del Garraf. Dir. Pascual, R. y de la Riva, J. Máster en tecnologías de la información geográfica para la ordenación del territorio: sistemas de información geográfica y teledetección. Departamento de Geografía y Ordenación del Territorio (Universidad de Zaragoza).

Jackson, S., Fuller, D., Dunsford, H., Mowbray, R., Hext, S., MacFarlane R. & Haggett, C. (2008). Tranquillity Mapping: developing a robust methodology for planning support. Report to the Campaign to Protect Rural England, Centre for Environmental & Spatial Analysis, Northumbria University, Bluespace environments and the University of Newcastle upon Tyne.

Land Use Consultants (2007). Developing an intrusion map of England. Campaign to Protect Rural England, (CPRE), London.

MacFarlane, R., Hagget, C. & Fuller, D. (2005). Mapping Tranquility. Defining and assessing a valuable resource. Campaign to Protect Rural England (CPRE), London.

Mallarach, J.M, Comas, E., & de Armas, A. (2012). El patrimonio inmaterial: valores culturales y espirituales. Manual para su incorporación en las áreas protegidas. Manual 10; Serie de manuales EUROPARC-España. Ed. Fundación Fernando González Bernáldez. Madrid.

MN Consultors en Ciències de la Conservació (2010). Avaluació de la tranquil·litat a l'ENP Serra de Montsant. Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge de la Serra de Montsant. Generalitat de Catalunya [en tramitació].

Nogué, J., Puigbert, L. & Bretcha, eds. (2008). Paisatge i Salut (Plecs de Paisatge. Reflexions ; 1). Observatori del Paisatge de Catalunya (Olot) i Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (Barcelona).

Citació recomanada

Pascual Garsaball, R.; Giménez Anaya, I; Cadiach Ricomà, O.; García-Pérez, G.; Solé Herce, J. (2014). Desenvolupament d’una metodologia per a l’anàlisi i la cartografia de la tranquil·litat a escala territorial.

Obtingut de la pàgina web de MN Consultors [28 Gen. 2015].

URL: http://www.mnconsultors.com/idi/desenvolupament-duna-metodologia-per-a-lanlisi-i-la-cartografia-de-la-tranquillitat-a-escala-territorial/lang/ca

La tranquil·litat és un concepte ancestral i quotidià que pot definir-se com un estat d'ànim d'assossec o harmonia o, dit d'una altra manera, exempt d'inquietud. I també és un bé cada cop més escàs en el context de les societats modernes. Actualment, com a conseqüència d'un ritme de vida accelerat, una part creixent de la població considera la tranquil·litat -de forma conscient o no ...

L'àguila daurada és una de les rapinyaires de gran grandària i potència del paleàrtic, i l'àguila de major envergadura de la península ibèrica. Després d'una època de regressió fins a finals dels anys 80, actualment està recuperant les seves poblacions en gran part de la seva àrea de distribució. S'alimenta d'una gran diversitat de preses des d'artròpodes a ungulats com la cabra salvatge o l'isard, encara que la seva presa principal o de major apetència, quan existeix al seu territori, és el conill.

Diversos estudis de distribució, autoecologia i ús de l'espai de l'àguila daurada han estat abordats els últims anys per MN. Al llarg d'aquests treballs s'han recopilat materials relacionats amb l'alimentació de l'espècie, com restes de preses en els nius o posadors, que són utilitzats habitualment per a l'anàlisi de la dieta de l'espècie.

El SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) és reconegut per la AGAUR (Generalitat de Catalunya) com a Grup de Recerca Consolidat, associat a la Universitat de Barcelona.

La tafonomia és una disciplina tradicionalment vinculada a la Paleontologia, que permet determinar les transformacions que es produeixen en les entitats fòssils o prefòssils a partir del moment en què passen de la biocenosi a la tanatocenosis. En el nostre cas, els estudis neotafonòmics, amb materials actuals controlats, permeten establir models per a la caracterització dels agents d'acumulació de restes òssies. Els resultats poden aplicar-se a la Paleontologia per determinar en un jaciment l'activitat de taxons a través de les seves preses, en Arqueologia prehistòrica per atribuir correctament l'origen, antròpic o natural, de les restes faunístiques trobades, i fins i tot en Zoologia, per detectar la presència de determinades espècies a través de la localització de caus, latrines, nius i posadors, ja abandonats.

La col·laboració entre MN i l'equip d’Arqueozoologia i Tafonomia del SERP, de la Universitat de Barcelona, a través dels Doctors Lluís Lloveras i Jordi Nadal, pretén la caracterització tafonòmica i taxonòmica d'acumulacions de restes d'origen alimentari de rapinyaires (egagròpiles, nius i reposadors) i de carnívors (caus, latrines). En aquests moments, concretament, treballem en la creació d'un model de caracterització tafonòmica de l'àguila daurada.

L'àguila daurada és una de les rapinyaires de gran grandària i potència del paleàrtic, i l'àguila de major envergadura de la península ibèrica. Després d'una època de regressió fins a finals dels anys 80, actualment està recuperant les seves poblacions en gran part de la seva àrea de distribució. S'alimenta d'una gran diversitat de preses des d'artròpodes a ungula ...